Fins aquí ha arribat el curs de cinquè. Ens tornem a trobar després de les vacances d'estiu a sisè. Aquest és l'enllaç de la seva pàgina: http://esvedrasisea.blogspot.com/
Per calcular l'àrea d'un rectàngle només cal multiplicar la seva llargada per la seva amplada, és a dir, la seva base per la seva altura.
El rombe és un paral·lelogram, per tant per a trobar la seva superfície només cal multiplicar la seva base per la seva altura
L'àrea d'un quadrat es calcula multiplicant dos dels seus costats ja que són iguals.
| NAME |
|
| HOMETOWN |
|
| DATE OF BIRTH |
|
| DATE OF DEATH |
|
| CHARACTERISTICS OF HIS WORK |
|
| MY FAVOURITE PICTURE |
|
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~23003429/educativa/relieveespana.html
En geometria, un quadrilatèr és un polígon de quatre costats. Es tracta d'una figura plana.
Tipus de quadrilàters
Els quadrilàters es poden classificar en:
Parale·lelogram: els costats oposats són paral·lels. Això implica que els costats oposats són d'igual longitud i els angles oposats són iguals. Entre ells hi trobem:
El quadrat: els quatre angles són rectes i els quatre costats d'igual longitud.
El rectangle: els quatre angles són rectes i els costats oposats d'igual longitud.
El rombe: els quatre costats són d'igual longitud i els angles oposats iguals dos a dos.
El romboide: els costats i els angles oposats són iguals dos a dos.
No paral·lelogram: tenen dos costats paral·lels o cap.
Trapezi: té dos costats oposats paral·lels (els altres dos no, si ho fossin seria un paral·lelogram).
Trapezoide: no té cap costat paral·lel.
Per comprovar que ho tens clar intenta definir els quadrilàters que hi ha al dibuix de dalt!!!
Els triangles es poden classificar segons la longitud dels seus costats:
Triangle equilàter
Triangle isòsceles
Triangle escalè
També es poden classificar segons els seus angles interns:
Triangle rectangle
Triangle obtusangle
Triangle acutangle
Qualsevol recta que passi per un costat d'un polígon convex deixa a tot el polígon completament en un dels semiplans definits per la recta.
En un polígon convex, tots els vèrtexs "apunten" cap a l'exterior del polígon.
Tots els triangles són polígons convexos. Tots els polígons regulars són convexos.
Segons l'amplitud dels seus ángulos, un polígon pot ser:
Un polígon còncau és aquell polígon en el que almenys un dels seus ángulos interiors fa més de 180 graus o π radiants
En un polígon còncau almenys una de les seves diagonals és exterior al polígon.
Els polígons estrellats són polígons còncaus.
ETAPES:
La història és l’estudi dels fets del passat i de l’evolució de les formes de vida de la humanitat des dels orígens fins als nostres dies. Així doncs, la història ens explica com vivien els homes i les dones en el passat.
La “història” pròpiament dita comença amb l’aparició de l’escriptura. A partir dels textos escrits que s’han trobat, els homes i les dones d’avui podem saber com vivien antigament.
L’escriptura, però, no es va “inventar” fins fa uns 5000 anys, aproximadament. L’aparició de l’home sobre la Terra es creu que és de fa 2,500.000 milions d’anys.
L’etapa que va des de l’aparició de l’home fins els primers escrits es diu “prehistòria”, i la podem conèixer i estudiar mitjançant l’arqueologia.
| ETAPES | PALEOLÍTIC | NEOLÍTIC | EDAT DELS METALLS |
| HUMANS | AUSTRALOPITECUS HOMO ERECTUS NEANDERTHAL HOMO SAPIENS SAPIENS | ACTUAL | ACTUAL |
| CARACTERÍSTIQUES | · Activitat fonamental: alimentar-se (caça, pesca, recol·lecció) · Eines: pedres, ossos, banyes d’animals. · Campaments a l’aire lliure. A l’estació freda buscaven refugi a les coves. · Aparició del foc: es poden escalfar, il·luminar les coves, cuinar aliments i protegir-se dels animals. · Art rupestre | · Activitat: agricultura i ramaderia · Eines: destrals de pedra per tallar fusta, molins per moldre el gra, falç per segar els cereals... · Fan campaments. Són sedentaris. Poblats al costat de rius per poder obtenir aigua. Cabanes amb parets de fang i fusta i sostre cobert de canyes i branques. · Ceràmica | · Activitat: Metal·lúrgia (fabricació i utilització metall; comerç. · Eines: coure – bronze – ferro (estris per l’agricultura, armes, ornaments). · Sedentaris. · Art megalític: megàlits, menhir, taules... (construccions de pedra enormes amb funció religiosa). |
http://web.educastur.princast.es/ies/elpiles/ARCHIVOS/paginas/depar/ccss/prehistcrono.htm
http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,662,m,2571&r=ReP-15767-DETALLE_REPORTAJESABUELO
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/concurso2004/ver/20/prehistoria/entrada/entrada.htm
http://blog.educastur.es/primariasanpedro/historia/
http://www.irabia.org/web/sociales1eso/811etapasprehistoria.htm
1) Fer una pluja d'idees (en un full en brut, escriure sobre què volem parlar, personatges, història en general...).
2) Estructuració - macroestructura (mirar quantes paraules, pàgines o capítols volem que tingui la història. Distribuir la història entre aquestes paraules, pàgines o capítols. A més hem de vigilar els moments àlgids de la història, i fer-nos un "croquis" que ens ajudi a visualitzar com serà aquesta estructura).
Aquesta estructura tindrà quatre apartats bàsics: inici (presentació dels personatges); desenvolupament (el que passa, la història); moment àlgid (una acció puntual que dóna ritme a la història, un moment important en que ens donen un ensurt, o passa alguna cosa emocionant); desenllaç ( final).
3) Connectors (hem de vigilar amb els connectors, per no escriure sempre "i", perquè si no és pesat: després, al mateix temps, quan van acabar...).
4) Intensitat i ritme (quins verbs farem servir, si tindrà molta descripció o poca. Si fem servir molts verbs serà ràpid, mentre que si hi han moltes descripcions serà més lent).
5) Reordenació (fer tots els canvis que siguin necessaris. Convé llegir la història uns dos dies després d’haver-ho fet, perquè així ens adonarem de les faltes de coherència (de sentit) que tingui el text. Llegir-ho en veu alta, així també ens ajudarà a saber si hem posat bé els signes de puntuació).
ANYS I SEGLES
L’any és el temps en què la Terra fa una volta al voltant del Sol. Un any té 365 dies i escaig. Per compensar aquestes hores i minuts de més que hi ha en un any, es va incloure un any de traspàs cada quatre anys. Un any de traspàs té 366 dies (un dia més al febrer).
Un segle té 100 anys. Els segles es representen amb nombres romans. Per poder saber a quin segle pertany un any, eliminem les dues últimes xifres de l’any i sumem 1 al nombre que queda:
Any 874 [ 874 8 + 1 = 9 segle IX
Any 1436 [ 1436 14 + 1 = 15 segle XV
Any 2010 [2010 20 + 1 = 21 segle XXI
| Ara a practicar! Passa aquestos anys a nombres romans: 1500 1288 1674 1800 1701 1338 1689 2011 1888 1361 2003 Demaneu a la mestra les solucions |
La energía química es una manifestación más de la energía. En concreto,
és uno de los aspectos de la energía interna de un cuerpo y, aunque se en-
cuentra siempre en la materia, sólo se nos muestra cuando se produce una
alteración íntima de ésta.
En la actualidad, la energía química és la que mueve los automóviles, los
buques y los aviones y, en general, millones de máquinas. Tanto la combus-
tión del carbón, de la leña o del petróleo en las máquinas de vapor como la
de los derivados del petróleo en el estrecho y reducido espacio de los cilin-
dros de un motor de explosión, constituyen reacciones químicas.
La energía nuclear es la energía que se libera en las reacciones nucleares. Sin embargo, también nos referimos a la energía nuclear
como el aprovechamiento de dicha energía para otros fines como la
obtención de energía eléctrica, térmica y/o mecánica partir de reacciones nucleares.
